Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arràre , vrb Definitzione segai arra, sida; fàere moida de sida Sinònimos e contràrios assidare, scirrai / bacanare, istripitare, sciumbullai, tzacai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déboiser Ingresu to strip of leaves Ispagnolu retazar, rozar Italianu sfrascare Tedescu lichten.

innudàre , vrb: isnuare Definitzione bogare totu su bestimentu, fàere o lassare nudu a unu, leare s'ammontu o àteru chi serbit a carragiare; fintzes brivare de sa cosa, leare a unu su chi tenet, pèrdere totu o abbarrare cun tropu pagu Sinònimos e contràrios nudai, ispollincare / iscucuzare | ctr. bestire Frases bos innudades e si bidides s'erighina non bos ndhe la catzedas a istratzadura ◊ a su malevadadu l’aiant assachiadu e inzurzadu, che l’aiant bogadu a fora dae sa sita e innudadu 2. paja de pudhas aiant prenatu sa corte, carcarianne, chin sas alas innudatas che funnos ispozatos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dénuder Ingresu to strip Ispagnolu desnudar Italianu denudare Tedescu entblößen.

irbrossàre , vrb Definitzione segare sa brossa, is pillonatzos de una mata, pruschetotu de su truncu Sinònimos e contràrios brossare, immodhitare, irfroghedhare, ischesciai, ispudhonare | ctr. imbrossai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébourgeonner Ingresu to strip of leaves Ispagnolu deschuponar Italianu scacchiare Tedescu ausgeizen.

irfozàre , vrb: isfogiare, isfozare, sciollai Definitzione betare, segare o pèrdere sa fògia, nau de su matedu Sinònimos e contràrios irfozire | ctr. infollai Frases in tempus de sicore meda sas àlvures s'isfozant ◊ totu acurtzu a sos budrones semus irfozendhe sos fundhos de sa bide Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effeuiller Ingresu to strip the leaves Ispagnolu deshojar Italianu sfogliare Tedescu entblättern.

irgomàre , vrb: iscomare, scomai Definitzione ischimare, segare is cambigiolos de is naes, is puntas de is matas Sinònimos e contràrios iscarvare, ischimare, ischimizonare, isfrongiare Frases faghent iscomare s'ílighe mannu pro fàghere unu letu de sida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effeuiller Ingresu to strip of leaves Ispagnolu escamondar Italianu sfrondare Tedescu entlauben.

iscarríre , vrb Definitzione segare sa carre, sa prupa de s'ossu, orrunchinare; pèrdere sa prupa comente unu illàngiat Sinònimos e contràrios irromasire, isprupare, ispurpire Frases de cudhu teracu mumudinu sos porcos acorrados si ant iscarridu finas sos ossos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu décharner, maigrir Ingresu to strip the flesh, to thin Ispagnolu descarnar Italianu scarnire, dimagrire Tedescu entfleischen, abnehmen.

isfrongiàre , vrb: sfrongiai Definitzione segare is puntas, is cambos prus fines de is matas, de sa linna Sinònimos e contràrios irgomare, iscarvare, ischimare, ischimizonare Tradutziones Frantzesu élaguer Ingresu to strip of leaves Ispagnolu escamondar Italianu sfrondare Tedescu entlauben.

ispampinàre , vrb: spampinai Definitzione segare sa fògia (pàmpinu) de sa pértiga noa de sa bide po chi s'àghina pighet prus sole e ària Sinònimos e contràrios immamare, irfozare, scirrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épamprer Ingresu to strip of its leaves (a vine) Ispagnolu despampanar Italianu spampanare Tedescu ablauben.

ispanàre , vrb Definitzione nau prus che àteru de vites o cosas deasi, papare o consumare sa filetadura de no intrare prus sidhada e de no poderare ca no istringhet; pps coment’e agt., chi girat chentza istrínghere Tradutziones Frantzesu foirer Ingresu to strip Ispagnolu pasarse de rosca Italianu spanare Tedescu überdrehen, ausleiern.

ispogiàre , vrb: ispollai, ispotzare, ispozare, spogiai Definitzione bogare una parte de su bistimentu chi si portat bestiu (sinono si narat ispollai nudu, innudare); nau de is matas, pèrdere sa fògia; in cobertantza, isfrutare s’àteru, pigandhondhedhi su chi tenet / ispollai unu frori = irfozare unu fiore nendhe sas peràulas m'istimat, mi gelat pro ischire de calicunu o calicuna… Sinònimos e contràrios ischígnere, ispannuliare, spollincai, spollitai | ctr. bestire, chígnere Frases sa mama, irghilinada, imbratada de sàmbene, ispozat sa pitzinna pro nanchi li firmare su sàmbene ◊ incomintzant a s'ispotzare, unu pintzu ifatu de s'àteru, fintzas a restare nudas de su totu ◊ si fiant agataus ispollaus nudus ◊ si acostat, si nd’ispollat su bonetu e at saludau 2. s'ischiavu modernu l'ispozat e lu vendhet su guvernu ◊ sas àrvules s'ispozant, si vestint de nie e tristos sos puzones isetant su veranu Ètimu ltn. spoliare Tradutziones Frantzesu déshabiller Ingresu to strip Ispagnolu desvestir Italianu spogliare, svestire Tedescu ausziehen.

sciollài , vrb: irfozare*, isciollai, sfollai Definitzione istacare o pèrdere sa fògia; nau de is metallos abbrigaos, bogare ischerdas, ischintídhias / s. s'àxina = ispollaidha de su pàmpinu Sinònimos e contràrios irfozire, sfollitai Tradutziones Frantzesu effeuiller Ingresu to strip the leaves off Ispagnolu deshojar Italianu sfogliare, defoliare Tedescu entblättern.

scirrài , vrb: iscirrare Definitzione segare is puntas de sa bide, de sa cosa chi creschet in is cresuras, e àteru: nau de sa bide in ierru, bogare in croba, segàreche is pértigas chi no si lassant po bogare frutu o fàere linna Sinònimos e contràrios isbitare, ischirrare, iscoromedhai, ispampinare, ispatare, scimai Maneras de nàrrere csn: scirrai s'ollu = sceberai o chirriare s'ozu dae s'abbagrasta; s. sa porta = iscancarare sa zanna Frases in austu si scirrat sa bíngia ◊ tocat a scirrai sa cresuri ca est pighendi tropu logu 2. portat su bistiri scirrau, po fai biri ca est créscia 3. mi dh'aberis, cussa genna, o bolis a ndi dha scirrai?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épamprer, écimer, éclaircir Ingresu to strip of its leaves (a vine), to prune Ispagnolu despampanar Italianu spampanare, cimare, sfoltire Tedescu abblatten, stutzen, lichten.

spetzài, spetzàri , vrb Definitzione segare, istacare sa petza de s'ossu (spetzari = segare, fàere a orrugos linna o àteru) Sinònimos e contràrios isprupare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écharner Ingresu to strip the flesh off Ispagnolu descarnar Italianu scarnare Tedescu entfleischen.